No se m'ocurria altre camí per on anar, quan Sandra pegà un bot i ens donà la idea de anar per Vivers.
Caminant i caminant per vivers ,Sandra, va aprofitar per a mostrar-nos monuments d'aquest parc. Començà diguent-nos que era un Palau Reial que en 1810, i amb motiu de la guerra de la independència, el Palau Reial va ser enteramente enderocat per suposades raons estratègiques, salvàntse de su grandiosa fàbrica tan sol uns fragments artesanals que es converven en el Arxiu del Regne.
A l'entrada pasàrem junt a una estàtua, Sandra me mirà extrany. No savia que era. Jo li vaig dir que era una de les moltes estàtues de viver. Que aquesta, predomina a l'estil francès amb uns laberints, amb pedres de decoració.
Anarem per un túnel. Crec que aquest era el túnel de l'amor. Jo estava un poquet enamorada de Jack i em feia il·lusió ferme una fotografia amb ell.
Pasàrem per mes estatues i fonts.
Ja es feia de nit, quan pasarem per la rosaleda Dr. Lopez Rosat
La rosaleda va sorgir en 1972, per que els directius de "Iberflora2 van acordar colaborar amb el Ajuntament de València en la construcció de la nova rosaleda, la que es va matealitzar amb l'aportació de 6.ooo plantes de rosal fet per el Jardiner Major Vincente Peris Sánchez. 
Pasàrem per unes ruines
Hi havia un cartell que explicaba lo següent:
"Pere IV el Cerimoniós va decretar formalment la separació física dels espais privats del rei i de la reina en el palau, establint-se estos últims en la part més occidentar del Real, al voltant del parc menut. Especialment significativa va ser la llarga estada de la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnanim, que va viure en el palau fin a la seua mort en 1458. Durant el temps que va residir al Real, esta zona va ser remodelada en diverses ocasions per a allotjar les dames i donzelles que hi tenia al seu servici. Les estances de la reina estaven decorades amb tapissos i cortinatges en els finestres, a l'igual que l'esglèsia situada en la part posterior, en la reina assistia als oficis religiosos. Des del seu origen esta torre també va ser un els elements defensius destacats del Reial.
I si, (Si mireu el blog de Sandra que hu deixaré al final) pasà el mateix. Quan Jack arrivà a casa tingué por a "Minnie"
Després, Jack, el molt cabut, volia acompanyarme a la assatjar "La Dançà", al final va vindre amb mi, pero tan sols si es comportava bé.
Però hi ha una coseta que no vos he contat! La vesprada del dilluns, el primer dia que hu coneixèrem, Jack botà a la motxilla de Sandra quan ella s'anava a Dança Espanyola i a Ballet. Sandra no es donà conte fins que el trobà al vestuari saltant de motxilla en motxilla! 
Hui, jo he estat molt triste per què Jack s'anava. Menys mal que el tornaré a vore en abril, a les torres de Serrà! Sandra no pareixia molt llastimada, però segur que estarà desitjant que siga abril!
Adèu Jack! Sandra, Violeta (La meua germana) i jo et trobarem a faltar!
Açí et deixe el blog de Sandra per a que pugues ver a on anem! : http://rosettamigliorepjo.blogspot.com/
Fins desprééééés! :)
