lunes, 20 de febrero de 2012

Blanca i Jack: Sagunt - Valéncia -
Jack a Sagunt

Jack ha arribat a la casa i la primera cosa que ha fet ha sigut explorar-la sencera a la cerca de nous amics. Jo li vaig presentar la meua sirena Melody i es van fer bons amics. Li he ensenyat la caseta d'invitats en la que s'instal·lara durant la seua visita.
A la nit ,tinguerem un problema ,la sirena es va posar a cantar i el pobre Jack va començar a caure embruixat .Tinguerem que lligar-li perquè va intentar agafar-la tirant-se contra ella. Cada nit el lligàvem i ja vam poder descansar tots tranquils.



El dissabte pel matí pugem al cotxe i ens posem rumb a Sagunt.

-¿On anem? pregunta Jack ,que és molt curiós i li encanta anar amb els seus nous amics de 1A a conéixer món

-A Sagunt, però el teu amic Cayo Patro Txema li cridaria Saguntum.

-¿Vols dir que els romans van estar allí?

-Els romans, ibers, cartaginesos ,godos, àrabs..no han parat en els seus dos mil anys d'existència.

-¿Per on començarem? pareix que hi ha molt per veure.
Final del formulario
Començarem pel Castell, que és la gran atracció de Sagunt. Ocupa més d'un quilòmetre i està situat en la part alta del poble. Actualment es troba dividit en set zones independents.
-Anem a visitar-les totes ; corre , corre ..a que no m'agafes?
-Posa atenció Jack, no pareixes molt àgil.....

-No et preocupes Jack, et portaré en braços fins que et recuperes.


-És enorme i a més Monument Nacional. Sagunt té diversos per si no ho sabies.
-¿Podem visitar-los tots?
-Clar, estem ja en el Teatre Romà, que està prop de les muralles. És del segle I .Actualmente servix d'escenari per a obres i concerts.
-Perquè estarà destrossat amb eixa quantitat d'anys.
-Està rehabilitat per complet, estem de sort! Estan assajant una obra de teatre.

-Vull ser famós, vaig a demanar-los una oportunitat d'actuar.
-De moment ixes en el blog de Txema, , igual et veuen els del teu sí que vals i triomfes. Seguim amb els monuments. Ja hem arribat a l'Església de Santa Maria. D'estil gòtic valencià (l'interior) i barroc (la fatxada més important) , data del segle XIV.

-Té un campanar i unes gàrgoles superfanfarrones.
-Per fora pareix senzilla, però per dins és impressionant. Seguim Mira! El Mur del Temple de Diana . S'excepte de la destrucció que provoque Anníbal per estar consagrada a la deessa Diana



- Vols que entrem a la Casa dels Berenguer?
-Val ,¿els coneixes, són amics teus?


-Els Berenguer són un llinatge català i els seus descendents es van quedar a Sagunt.
-Ja recorde que hem vist un poble s'anomena Canet d´en Berenguer. Entrem.
-Esta tot ple de maquetes , audiovisuals i panells explicatius de la ciutat en diversos idiomes.
-Els llegiré en anglés , que jo sóc un güiri.
- Mira , també hi ha una aiguabeneitera per al bany ritual jueu


-¿Y eixe arc on portarà?
-És l'entrada de la Jueria, el barri més típic de Sagunt, i s'entra a través d'este arc que s'anomena Portal de la Sang o Portal de la jueria.


-Totes els seus carrers són xicotets, amb les seues costeras, les seues escales, les seus casas..¡¡¡¡me encanta!!! , són de la meua grandària. Què és això? Podríem entrar al Museu Històric.
-Val, però procura comportar-te.



-Jack, on estàs? Aconseguiràs que ens tiren.
-¡Agafa’m si pots! Tu no et mogues que ens trobaran, quiet. Així m'agrada, com una estàtua.


-¡Mira el bou Ibèric! És una de les peces més importants del museu. És del segle IV A.C.


-Al final has aconseguit que ens tiren del Museu Històric. No pares quiet ni un moment!
-Perdona, on anem ara?
-Al circ, però no al d'animals, al Circ Romà. Encara que està soterrat majoritàriament i només es veu una porta d'entrada. És del segle II.


-Puc imaginar-me els espectacles. La veritat és que m'ha encantat Sagunt, o Arse o Saguntum o Morbyter o Morvedre ¡Té més noms que el rei d'Espanya! el dia ha passat volant. Ja és estic congelat.
A dia següent va arribar l'hora de la despedida, és diumenge i hem de dir-nos adéu, Jack,no et poses triste perquè " See you soon."

jueves, 9 de febrero de 2012

Jack i Cristina Gómez: CALAMOCHA - Teruel -

VESPRADA DEL 27 DE GENER DE 2012:

CARLA I ROBERTO (EL SEU PLAYMÓBIL) VAN VINDRE A MA CASA A JUGAR AMB ELENA, (EL MEU PLAYMÓBIL) I JACK, S´EL  VAN PASSAR MOLT BÉ.

28 DE GENER DE 2012

EIXIM CAP A CALAMOCHA, PERÒ ABANS D'ARRIBAR PAREM A MENJAR EN STA. EULALIA, AMB UNS AMICS D'ELENA MOLT SIMPÀTICS: MARCOS I ROSA ELS PARES I LAURA, PABLO I MARTA ELS SEUS  FILLS.

ELS VAN PREPARAR A JACK I A ELENA UN MENJAR MOLT  BO.



 VA HAVER-HI UN XICOTET CONTRATEMPS AMB LA MASCOTA DE LA FAMÍLIA, PERÒ TOT VA QUEDAR EN UN ESGLAI.



 DESPRÉS DE MENJAR, A JACK LI FEIA  IL·LUSIÓ VISITAR L'ERMITA DE LA “VERGE DEL MOLI”.



 ELENA LI EXPLIQUE A JACK QUE ES VA CONSTRUÏR EN EL SEGLE XVIII I QUE ÉS UN SANTUARI BARROC AMB LA FATXADA EN MAÇONERIA.



DESPRÉS D'AQUESTA PARADA CONTINUEM EL CAMÍ FINS A CALAMOCHA  SE'NS VA FER MOLT CURT, JA QUE ELS DOS POBLES ESTAN MOLT PROP."

A l'ARRIBAR, LA PRIMERA COSA QUE VAM VORE VA SER L'ESTÀTUA DE S. ROQUE I EL SEU GOS, I UN BALLADOR. SANT ROQUE  ÉS EL PATRÓ DE CALAMOCHA, L'ESTATUA ESTA FETA DE FERRO I SITUADA A LA PLAÇA “DEL PEIRÓN.



"DESPRÉS VAM VISITAR L'ESGLÉSIA DE STA. MARIA LA MAJOR CRONSTRUIDA EN EL SEGLE XVII D'ELLA DESTAQUEM LA MERAVELLOSA PORTADA D'ESTIL BARROCO I LA TORRE AMB AIRE DE FORTALESA QUE CONSTA DE 3 COSSOS.



29 DE GENER DE 2012

ANAREM AL PONT ROMÀ, ENCARA QUE FEIA SOL ESTÀVEM A 4 GRAUS, PEL CLIMA CONTINENTAL DE CALAMOCHA.Y JACK VA DIR: “¡QUE FRED MARE MEUA!” NO M'EXTRANYA RES QUE ACÍ HI HAJA TAN BONS PERNILS.


ALGUNS HISTORIADORS SITUEN L'ORIGEN DE CALAMOCHA EN L'ANTIGA ALBONICA, POBLAT ROMÀ, DE L'EXISTÈNCIA DEL QUAL ENS PARLA DEL PONT ROMÀ QUE S'ALÇA DAMUNT DEL  RIU JILOCA I QUE SE SITUARIA EL L'ANTIGA VIA ENTRE SARAGOSSA I CORDOVA.



 DE VOLTA A CASA DECIDIM PARAR A BERENAR A TEROL I VISITAR LA PLAÇA DEL TORICO.





JACK SE L'HA PASSAT MOLT BÉ I JO M'ALEGRE MOLT.
FINS PROMTE, ADEU!!!

Jack i Irene Hernàndez: MADRID

Jack va arribar a la casa de la seguent alumna amb qui devia estar, Irene    . Era dijous i eren les once del matí, per el que no esperava trobar a ningú. Per el contrari, es va trobar a un home d’uns trenta-cinc anys, sentat en el sofà, vegent la televisió local.Va decidir que el millor era presentar-se:
-Bon dia! Jo soc Jack, el playmòbil apadrinat per la clase. Com et dius? Supose que eres el playmòbil de Irene.. –va dir Jack.
-Eh… Em dic Gansükh… -resposa l’altre mirant-lo amb poc interés- T’imaginava d’altra forma...
-De veres?
-Si... –va canviar de tema- T’han dit lo del viatge?
-Viatge? A on anem? –va preguntar Jack sorprés.
-A Madrid –va contestar Gansükh. Jack va saltar de felicitat. Això si que era una bona sorpresa! No podia esperar a...!
-...quan s’en anem? –va preguntar Jack confós.
-El divendres per la vesprada.
... al divendres per la vesprada! Estava taaaaan il·lusionat...!

El divendres per la vesprada Jack va pujar al tren que anava cap a Madrid. Segía tan il·lusionat com quan Gansukh se’l va dir! No podía esperar! 

El disabte per el matí, van decidir anar a vore museums. Pasejaven per la Gran Via de Madrid. Estavem a zero graus i baixant… Però Jack no tenia fred perque iba super-abrigat amb el seu polar. Gansükh, per el contrari, iba amb molt de fred.

 Al final van decidir que el primer museu que visitaríen seria el Thyssen. Aquest museu es troba molt prop del prado, quasi enfront d’aquest. Només entrar, Jack va quitar-se el polar, més que res perque allí dins s’estaba calentet. La tia de Irene (la que els havia portat) va comprar unes audioguies del museu per a que Jack s’enterara de que trataven molts dels quadres. Després, van entrar a la galeria.
Només entrar es van donar compte de que el museu era més gran del que pensaven. El museu en concret perteneix a la baronesa Thyssen.

Van vore molts quadres, moderns i antics. Hi havia molt cuadros famosos, pero ara mateix, Jack no s’anrecorda de ningú en concret. Sols de la meravellosa sensación de recórrer el museu admirant tots el quedres… a més de la sensació de ser arrastrat per Gansükh per tot el museu. Jack acavaba de descobrir que el seu nou company era una apasionat de l’història i tot lo relacionat amb fer turisme.

Abans de menjar, Jack i els seus amics van agafar les entrades per a vore el museu del Prado i l’exposió temporal que hi ha: l’exposició de l’Hermitage.

L’Hermitage es un museu que hi ha a Sant Petesburgo, a Rúsia. Per primera vegada en tota l’història del museu, algunes obres han eixit del museu per a exposar-les al museu del Prado de Madrid per un temps limitat.

Com ja era l’una del migdia, entraren al museu i menjaren a la cafetería del Prado. Gansühk vol una cansalada, ja que ell no te molta fam mentre que Jack agafa un plat ple de pasta i se’l menja a tota presa. Vol veure tot el que siga posible!

Després de menjar, es dirigisen a l’exposició del Hermitage, ja que les entrades son per a entrar abans de les tres de la vesprada i ja son le dos i mitja. Jack es queda fascinat amb algunes de les obres que allí s’exposen, que van des de els retrats de les emperatrius de rusia, passant per jarrons fets de jaspe i malaquita fins a vestits de la noblesa Rusa. Jack queda impressionat amb totes les obres que s’exposen i Gansükh… Gansukh ja ni el conte… Estaven els dos amb el ulls com plats! Aquella col·lecció era impressionant!

A les dos hores de entrar a l’Hermitage, el nostre Jack aun continuava amb ganes d’andar i veure quadres, per el que no més eixir d’aquesta sorprenent exposició, va entrar al museu del Prado.
El primer que veuen no més entrar a l’exposició, es una gran sala on estan les escultures de les set muses de la mitología grega. Més en davant, Jack veu alguns quadres de Corolla i el Bosco, entre altres.
A la primera planta veuen quadres tan importants com son les Menines i les Hilanderes, de Velázquez; la Anunciació, de Fra Angélico; “el jardín de las delicias”, del Bosco; “el quitasol”, de Goya o “Niños en la playa”, de Sorolla.
Quan passaven per davant del Autorretrato, de Durero, Jack veu que hi ha un xic que esta copiant aquest quadre, per el que pregunta:
-Que estas fent?
-No es clar? Estic copiant el quadre! –resposa ell.
-Tens permís per a fer-ho? –pregunta Gansükh.
-Clar que si!
-Podem quedar-nos fins a que l’acabes? –pregunta Jack emocionat. L’altre asentix amb una sonrisa i continua copiant-ho.

-Com t’anomenes? –pregunta Jack.
-El meu nom es Alberto. Encantat! Com vos anomeneu vosaltres? –pregunta ell.
-Jo m’anomene Jack i aquest es el meu amic Gansükh! –resposa Jack efusivament. Es van donar un apretó de mans i van esperar a que Alberto terminara el seu quadre.
Quan va acabar, Jack i Gansükh van aplaudr-ho. Li havia quedat molt be!
-Es precios! –va felicitar-ho Jack- Bé ha sigut un placer coneixer a una persona como tu. Espere que ens trobem algun altre dia!
-El mateix dic jo! –va respondre un feliç Alberto.
Aixi, Jack i els seus amics van terminar de veure el museu i no més arribar al hotel es van anar a la seua habitació, més que res, perque tenien els peus destroçats de tant andar!

Al dia seguent, decidixen anar el zoo de Madrid, que estava a “la Casa de Campo”. Arriven a les deu i mitja de la matinada i només entrar veuen el espectacle dels leons marins. Quan acaben, s’apropen a veure els pandas, que van tindre cries fa poc. Fa molt de fred, per el que els pandes estan dins dela seua cabanya. Per sort, es poden veure dins d’ací i Jack aconseguix veure-los.



Més tard veuen els elefants, els pingüins, els lleons i els tigres. I mentre veien els falamencs, es troben ni més ni menys que a...
-Alberto! –va gritar Jack donant-li un abraç a un sorprengut pintor.
-Eh... Jack, ja pots soltar-me!
-Eh... Si, per supost! –va dir un Jack avergonçat.
-Qué fas ací? –va preguntar Gansükh.
-Havia vingut a dibuixar animals. Acabava de terminar, volia ir a dibuixar als buffals i...
-Nosaltres t’aconpanyem! –va respondre Jack de seguida.
-Esteu segurs?
-Completament! –va afirmar Jack.
Aixi, els tres amics van anar cap a on es trobaven els buffals. Allí Alberto els va dibuixar i van continuar la visita.

Alberto, en agraiximent per acompanyarlo pel zoo, els va acompanyar a l’estació d’Atocha. Allí es despedixen i Jack li pregunta:
-Que vas a fer d’esprés d’açó? Per el que m’has dit, supose que tu també eres un turista...
-La veritat es que soc alemany, pero he vivit un temps en Alacant i ara estic a Madrid, dormint cada nit en un hotel diferent. –va respondre ell- No tenía pensat fer res més, ja he vist tota Madrid.
-Jo en realitat soc anglés i Gansükh es de Mongòlia –va informar Jack-. I per que no vens a València? Hi ha moltes coses que visitar a la ciutat! –va preguntar de repent.
-Hi ha moltes coses que dibuixar?
-Totes les que vullgues! La ciutat es molt gran i es pot fer molt de turisme! –va animar-li Jack.
-Decidit! Si queden asent lliures, em vaig a València amb vosaltres! –i acte seguit, va correr a ls taquilles per a comprar un billet. Quedava un asent lliure en el vagó on anaven Jack i Gansükh!

Aixi, el tres amics es van fer una foto a una estatua de la estació i pocs minuts després, van pujar al tren amb direcció cap a València.
Jack se ho havia pasat molt be, havia fet un amic i de pas s’el portava a València! Estava il·lusionat amb la sensació de quin seria la següent persona amb la que ell estaría!



Jack i Luis Téllez: MUSEU DE CERÀMICA de València

Museu de ..
View more documents from txema4.