Jack i Irene Hernàndez: MADRID

Jack va arribar a la casa de la seguent alumna amb qui devia estar, Irene    . Era dijous i eren les once del matí, per el que no esperava trobar a ningú. Per el contrari, es va trobar a un home d’uns trenta-cinc anys, sentat en el sofà, vegent la televisió local.Va decidir que el millor era presentar-se:

-Bon dia! Jo soc Jack, el playmòbil apadrinat per la clase. Com et dius? Supose que eres el playmòbil de Irene.. –va dir Jack.

-Eh… Em dic Gansükh… -resposa l’altre mirant-lo amb poc interés- T’imaginava d’altra forma...

-De veres?

-Si... –va canviar de tema- T’han dit lo del viatge?

-Viatge? A on anem? –va preguntar Jack sorprés.

-A Madrid –va contestar Gansükh. Jack va saltar de felicitat. Això si que era una bona sorpresa! No podia esperar a...!

-...quan s’en anem? –va preguntar Jack confós.

-El divendres per la vesprada.

... al divendres per la vesprada! Estava taaaaan il·lusionat...!

El divendres per la vesprada Jack va pujar al tren que anava cap a Madrid. Segía tan il·lusionat com quan Gansukh se’l va dir! No podía esperar! 

El disabte per el matí, van decidir anar a vore museums. Pasejaven per la Gran Via de Madrid. Estavem a zero graus i baixant… Però Jack no tenia fred perque iba super-abrigat amb el seu polar. Gansükh, per el contrari, iba amb molt de fred.

 Al final van decidir que el primer museu que visitaríen seria el Thyssen. Aquest museu es troba molt prop del prado, quasi enfront d’aquest. Només entrar, Jack va quitar-se el polar, més que res perque allí dins s’estaba calentet. La tia de Irene (la que els havia portat) va comprar unes audioguies del museu per a que Jack s’enterara de que trataven molts dels quadres. Després, van entrar a la galeria.

Només entrar es van donar compte de que el museu era més gran del que pensaven. El museu en concret perteneix a la baronesa Thyssen.

Van vore molts quadres, moderns i antics. Hi havia molt cuadros famosos, pero ara mateix, Jack no s’anrecorda de ningú en concret. Sols de la meravellosa sensación de recórrer el museu admirant tots el quedres… a més de la sensació de ser arrastrat per Gansükh per tot el museu. Jack acavaba de descobrir que el seu nou company era una apasionat de l’història i tot lo relacionat amb fer turisme.

Abans de menjar, Jack i els seus amics van agafar les entrades per a vore el museu del Prado i l’exposió temporal que hi ha: l’exposició de l’Hermitage.

L’Hermitage es un museu que hi ha a Sant Petesburgo, a Rúsia. Per primera vegada en tota l’història del museu, algunes obres han eixit del museu per a exposar-les al museu del Prado de Madrid per un temps limitat.

Com ja era l’una del migdia, entraren al museu i menjaren a la cafetería del Prado. Gansühk vol una cansalada, ja que ell no te molta fam mentre que Jack agafa un plat ple de pasta i se’l menja a tota presa. Vol veure tot el que siga posible!

Després de menjar, es dirigisen a l’exposició del Hermitage, ja que les entrades son per a entrar abans de les tres de la vesprada i ja son le dos i mitja. Jack es queda fascinat amb algunes de les obres que allí s’exposen, que van des de els retrats de les emperatrius de rusia, passant per jarrons fets de jaspe i malaquita fins a vestits de la noblesa Rusa. Jack queda impressionat amb totes les obres que s’exposen i Gansükh… Gansukh ja ni el conte… Estaven els dos amb el ulls com plats! Aquella col·lecció era impressionant!

A les dos hores de entrar a l’Hermitage, el nostre Jack aun continuava amb ganes d’andar i veure quadres, per el que no més eixir d’aquesta sorprenent exposició, va entrar al museu del Prado.

El primer que veuen no més entrar a l’exposició, es una gran sala on estan les escultures de les set muses de la mitología grega. Més en davant, Jack veu alguns quadres de Corolla i el Bosco, entre altres.

A la primera planta veuen quadres tan importants com son les Menines i les Hilanderes, de Velázquez; la Anunciació, de Fra Angélico; “el jardín de las delicias”, del Bosco; “el quitasol”, de Goya o “Niños en la playa”, de Sorolla.

Quan passaven per davant del Autorretrato, de Durero, Jack veu que hi ha un xic que esta copiant aquest quadre, per el que pregunta:

-Que estas fent?

-No es clar? Estic copiant el quadre! –resposa ell.

-Tens permís per a fer-ho? –pregunta Gansükh.

-Clar que si!

-Podem quedar-nos fins a que l’acabes? –pregunta Jack emocionat. L’altre asentix amb una sonrisa i continua copiant-ho.

-Com t’anomenes? –pregunta Jack.

-El meu nom es Alberto. Encantat! Com vos anomeneu vosaltres? –pregunta ell.

-Jo m’anomene Jack i aquest es el meu amic Gansükh! –resposa Jack efusivament. Es van donar un apretó de mans i van esperar a que Alberto terminara el seu quadre.

Quan va acabar, Jack i Gansükh van aplaudr-ho. Li havia quedat molt be!

-Es precios! –va felicitar-ho Jack- Bé ha sigut un placer coneixer a una persona como tu. Espere que ens trobem algun altre dia!

-El mateix dic jo! –va respondre un feliç Alberto.

Aixi, Jack i els seus amics van terminar de veure el museu i no més arribar al hotel es van anar a la seua habitació, més que res, perque tenien els peus destroçats de tant andar!

Al dia seguent, decidixen anar el zoo de Madrid, que estava a “la Casa de Campo”. Arriven a les deu i mitja de la matinada i només entrar veuen el espectacle dels leons marins. Quan acaben, s’apropen a veure els pandas, que van tindre cries fa poc. Fa molt de fred, per el que els pandes estan dins dela seua cabanya. Per sort, es poden veure dins d’ací i Jack aconseguix veure-los.

Més tard veuen els elefants, els pingüins, els lleons i els tigres. I mentre veien els falamencs, es troben ni més ni menys que a...

-Alberto! –va gritar Jack donant-li un abraç a un sorprengut pintor.

-Eh... Jack, ja pots soltar-me!

-Eh... Si, per supost! –va dir un Jack avergonçat.

-Qué fas ací? –va preguntar Gansükh.

-Havia vingut a dibuixar animals. Acabava de terminar, volia ir a dibuixar als buffals i...

-Nosaltres t’aconpanyem! –va respondre Jack de seguida.

-Esteu segurs?

-Completament! –va afirmar Jack.

Aixi, els tres amics van anar cap a on es trobaven els buffals. Allí Alberto els va dibuixar i van continuar la visita.

Alberto, en agraiximent per acompanyarlo pel zoo, els va acompanyar a l’estació d’Atocha. Allí es despedixen i Jack li pregunta:

-Que vas a fer d’esprés d’açó? Per el que m’has dit, supose que tu també eres un turista...

-La veritat es que soc alemany, pero he vivit un temps en Alacant i ara estic a Madrid, dormint cada nit en un hotel diferent. –va respondre ell- No tenía pensat fer res més, ja he vist tota Madrid.

-Jo en realitat soc anglés i Gansükh es de Mongòlia –va informar Jack-. I per que no vens a València? Hi ha moltes coses que visitar a la ciutat! –va preguntar de repent.

-Hi ha moltes coses que dibuixar?

-Totes les que vullgues! La ciutat es molt gran i es pot fer molt de turisme! –va animar-li Jack.

-Decidit! Si queden asent lliures, em vaig a València amb vosaltres! –i acte seguit, va correr a ls taquilles per a comprar un billet. Quedava un asent lliure en el vagó on anaven Jack i Gansükh!

Aixi, el tres amics es van fer una foto a una estatua de la estació i pocs minuts després, van pujar al tren amb direcció cap a València.

Jack se ho havia pasat molt be, havia fet un amic i de pas s’el portava a València! Estava il·lusionat amb la sensació de quin seria la següent persona amb la que ell estaría!