Jack i Sofía: els Vivers de València

Un sábado sobre las siete a Miguel y Huesos les apetecía aprovechar que su jefe de la manada Jack había venido a visitarles y querían llevarlo a conocer viveros.
A Jack le gusto mucho y les prometió que iba a volver pronto para conoces lugares nuevos.
En esos días que el jefe estaba en casa de Miguel se hicieron muchas fotos para recordarlo

Jack i Sergio: el Museu Iber de València

  Jack va arribar a la meua casa el 1 de març  justo  quan van començar les Falles.
Jack pareix que sembla  curiós y el primer que va fer va ser explorar la casa completa i es va trovar amb un vell amic anomentat: Joe i es van quedar parlant tota l’estona fins que ens van anar a l’assaig de la meua banda.


   Eren les set menys quart i era hora d’anar-se a l’assaig.
Ja estaven en l’assaig i jo estava muntant el saxofó per a l’assaig de la banda del col·legi anomenada ‘’ Unió Musical Padre Basté’.’

Jack sobre el faristol i les partitures darrere

  Jack, durant l’assaig va estar preguntant-me un muntó de coses i em va dir que sonava molt bé.

  El dia 2 de març Jack es va quedar a casa observant-la i quan jo vaig arribar de l’escola em va dir que s’estava pasant d’alló més bé.
El dissabte pel matí(dia 4) Jack se’n va anar amb mi a la piscina a nadar un poquet i em va estar observant com nadava.

  El diumenge pel matí era l’últim dia que estava amb Jack i vam pensar que si ens podiem anar a un Museu i van agafar el Museu  L’Iber-‘’Museo de los soldaditos de plomo’’ perquè a Jack le feia molta il·lusió anar a aquest museu .

  Vam agafar el autobús a les onze i mitja del matí i vam arribar a les dotze més o menys. Quan vam arribar, li vaig fer fotos a la plaça de la Reina i al fons El Micalet i La Catedral i també en La Plaça de la Verge amb la basílica al fons.



    Anàvem de camí al Museu i em va dir Jack:
- El lloc on anem m’agradarà?-va preguntar Jack
- Jo crec que si,li vaig contestar
- En pots dir alguna informació sobre aquest Museu?-va dir Jack
- Clar que si,bé…D. Álvaro Noguera Giménez, a principis dels anys 80, va engegar el seu anhelat projecte d'instal·lar un museu de miniatures. El somni d'aquest col·leccionista es va fer realitat en obrir-se al públic en 2.007, L’Iber, Museu de los  soldaditos de plomo, un any després de la seua mort.
-Ooooooh,fantàstic,tinc unes ganar de anar,uuuufff impresionants.
- Tranquil,ja queda poquet,mira ahí està.
-Oh,què boniiic!

  Jack es va fer una foto amb el seu amic Joe amb un playmòbil molt gran que segons el que posava a un cartell estava lesionat per les mil batalles que havia lluitat


  Ja dins del Museu,ens vam fer una foto els dos en l’escala per a pujar dins de les sales.


  El Museu per dins era fantàstic,hi havien un muntó de soldadets enans i amb un muntó de detalls,era preciós.

  Vam començar i Jack es va fer un muntó de fotografíes(aquesta amb Joe) una de elles era amb una representació del món medieval,concretament a un torneig celebrat en Oxford(Anglaterra) narrat per Joanot Martorell en Tirant lo Blanc(1490)


  Vam continuar amb la sala de la Batalla d’Almansa on Jack es va fer unes fotografíes(aquesta ell a soles). La batalla d'Almansa va tindre lloc el 25 d'abril de 1707 en les proximitats del port del mateix nom a Albacete. La batalla es va dur a terme entre els partidaris de Felip V de Borbó i els seguidors de l'Arxiduc Carlos d'Àustria.

  Vam continuar amb la següent sala que era: Sale del Corpus Christi. La seua principal finalitat és proclamar i augmentar la fe dels catòlics en la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sagrament. La celebració es du a terme el dijous després de la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que al seu torn té lloc el diumenge després de Pentecostés (és a dir, Corpus Christi se celebra 60 dies després del Domingo de Resurrecció) .- JO AMB JACK EN LA MEUA MÀ-


  Continuàrem amb la sala de la Prehistòria,que em va vindre molt bé perquè estic donant açó a clase,la sala era perfecta.
En aquesta fotografía es pot apreciar la família prehistórica en una cova.

En aquesta fotografía ix uns homes que intenten caçar a un mamut.

I l’última fotografía d’aquesta sala,on podem apreciar una escena de caça.


  Ací ix Jack en la sala de la vida quotidiana en una escena del banquet d’Astèrix.


Vam pasar a la següent sala i Jack es va trovar amb una vella amiga anomenada Princess Jazmyn Bieber,una xica molt guapa i molt alegre. Van estar parlant una estona
-Hola Jazmyn,qué tal?-va dir Jack
-Molt bé i tu? Com va la teua vida?-va dir Jazmyn
-Molt bé,ací que anava a dar una volta per aquest museu. Molt bé em va genial estic amb els alumnes de 1r A i aquest cap de semana em tocava amb Sergio- li va respondre Jack
- Vols que ens fem unes fotos?- va preguntar Jazmyn
- Vale,vinga anem a aquesta sala-va dir Jack

  Jack i Jazmyn a una escena de la visita de Mª Cristina a la Catedral de Valéncia els dies 6 a 10 de juny de 1888.


  Jack en l’escena de la mort de César i les termes



  I ens despedim del museu amb una foto en l’última sala

  Jack diu que l’agradat moltíssim la visita al Museu. Jack em diu que adeeeu,que espera que a vosaltres també vos haja agradat.
ADEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEU

Jack i Pablo: IVAM

El passat 27 de març vaig anar amb la meua mare i Jack al IVAM ( instituto valenciano de arte moderna).El primer que vaig fer és fer una foto a Jack i a Claudio (el meu playmobil) a l'esplanada de l'entrada de l'IVAM. 

L'Institut Valencià d'Art Modern, IVAM (en valencià Institut Valencià d'Art Modern) és el museu d'art modern més important de València, Espanya. El seu objectiu és investigar i difondre l'art del segle XXa col · lecció del museu s'exposa de forma permanent al Centre Julio González

Com Jack li agrada molt escalar es va pujar a totes les escultures.

Es creia que eren tobogans, es va pasar fenomenal.

Els seus fons consten d'unes 10.500 obres que il · lustren les manifestacions artístiques bàsiques de l'art del segle XX. Està formada per les següents seccions:[Edita] Julio GonzálezLa col · lecció; formada per gairebé 400 obres inclou escultures, dibuixos, pintures i orfebreria. La major col · lecció d'aquest important artista inclou algunes de la vostra millors obres: Els enamorats, Dona davant el mirall, Daphne, Cap davant el mirall, Dona reclinada llegint, La cabellera, Mà esquerra aixecada, Home catus ballant, Nu assegut d'esquena, Senyor cactus. Les obres inclouen totes les èpoques, períodes i estils del pintor, amb obres dels anys 20, 30 (els seus anys més prolífics), i 40 (la seva maduresa artística)

En aquesta fotografia podeu vorer a Jack en l`atministració del IVAM.

gnacio PinazoEl museu compta amb un ampli fons d'obres del pintor impressionista (més de 100 quadres i 600 dibuixos), coetani de Sorolla. Entre les obres destacades de l'artista al museu es troben: Tendals, El corral de la casa de Marc, Cementiri, Grup de Gent, A la porta de l'estudi, Almendors en flor, Vespre a l'escullera (considerada la seva obra mestra). La col · lecció inclou obres sobre paper (acuearelas, dibuixos ...), i pintures, que cobreixen tots els etils del pintor des de la dècada de 1860 fins al nou segle.

                      Com jack estava molt cansat ho vaig haver de pujar a cavallet.

Jack i Claudio jugant al  amagatall en una escultura que hi habia en el `hall´ del edifici.

Art del segle XXEl fons d'avantguardes històriques és un dels més rellevants reunits a Espanya, amb autors internacionals com Jean Arp, Alexander Calder, Paul Klee, Francis Picabia, Frantisek Kupka, Robert Delaunay, Lucio Fontana ...També les diverses tendències i llenguatges sorgits a partir dels anys 70 són presents en el museu, amb una rellevant presència del pop art tant espanyol (Equip Crònica, Eduardo Arroyo ...) com internacional (Robert Rauschenberg, Valerio Adami).Els fons dedicats al disseny gràfic, el fotomuntatge i la fotografia dels grans mestres del segle XX ocupen un lloc important en la col · lecció de la pinacoteca ja que el museu disposa de més de 2.000 peces: des exemples de Constantin Brancusi, Man Ray, Robert Capa i Brassai, fins a autors actuals com Joan Fontcuberta.[Edita] Obra de Miquel NavarroLa incorporació als fons de l'IVAM de més de cinc-centes obres de l'artista valencià Miquel Navarro, sens dubte un dels escultors espanyols de projecció internacional.La donació va ser realitzada per l'autor, després de l'exposició que va realitzar el centre en el seu honor.

Com en el  IVAM feia molta calor, estavem jugant amb el aigua en una xicoteta font.

                                                                                                              

                                                                                En aquesta fotografia es pot veure a  Jack creient-se que és un alpinista, on ell anava a llegir el cartell de la exposicio

Com a Jack i a mi nos agrada molt llegir estavem llegint alguns llibres sobre art.

Aixi podem veure a Jack i a Claudio admirant un cartell de la infancia amb el art modern.

Com estavem cansats ens vam anar a la cafetería i ens vam tomar uns refrescos. Despres Jack i Claudio jugaren amb un recipient de vidre i no podien salir

Jack i Blanca: Museu CONCHA PIQUER

Es la segona vegada que Jack esta a la meua casa. El dimarts Jack em va dir que l'agradava molt la música, així que ja que estem en Espanya que millor que escoltar la copla. Vam decidir anar a un museu ;Al museu de Concha Piquer.

En el número 23 del carrer Ruaya es troba la casa-museo Concha Piquer. Al complir-se el noranta-cinc aniversari del naixement de " La veu de la copla" ,l'Ajuntament de València va rendir homenatge a l´ artista a l'adquirir i destinar la vivienda on va viure com a casa-museu dedicada a la seua memòria.

A la vivienda ha sigut incorporada la colateral, de manera que es comuniquen les dos entre si.

A la planta baixa s'exposa abundant documentació gràfica, on ens conten la seua vida.

-¿Està viva encara?

-Fes els comptes, Jack , va nàixer en 1906 a València, tindria 106 anys, seria un miracle amb la vida tan intensa que va tindre i tot el que va viatjar.

-va tindre fills?

-Se va casar amb un torero Antonio Marquez i va tindre una sola filla , que és la que ha donat tot el que veus.

Va tindre una gran rellevància social en la seua època, tractant-se amb grans personalitats de tots els àmbits. Eva Perón va ser padrina de la seua filla a qui va salvar la vida envian-li medicines.

Amb només 11 anys, fa la seua primera actuació a València, vestida amb el seu trage de primera comunió, el més presentable que tenia. En la seua carrera va interpretar 6 pel·lícules i va fer el primer curtmetratge sonor en espanyol de la història del cine.

Cantó diverses composicions clau de la cançó espanyola (180), quasi totes elles obra de Valverde, Lleó i Quiroga, com 'Ojos verdes', 'Tatuaje', 'Y sin embargo te quiero', 'Suspiros de España', i moltes altres. Va decidir retirar-se en 1958 perquè va perdre la veu per uns moments actuant i ja no va tornar a actuar en públic.

Cuidava molt el seu aspecte i sempre eixia perfecta a l'escenari. Per a la posteritat quedarà també el seu fort caràcter i malhumor. Exigía en totes les seues actuacions la perfecció absoluta. D'ací las famoses multes que havien de pagar els membres de la seua companyia si eren impuntuals o es presentaven bruts o mal vestits"

Concha va ser educada a Amèrica. Per això les seues formes diferien molt de l'Espanya de l'època. Era una dona plena d'inquietuds i enormement independent i intel·ligent, això la va portar a ser una de les primeres dones amb permís de conduir i cotxe propi. Va fer sempre el que li va donar la gana en temps en què estava més que prohibit.

Va ser descoberta per Penella, i açò la portà a estar cinc anys fent les Américas."El que més m'agrada d'Amèrica és els diners que em paguen " ,deia sense mossegar-se la llengua.

En les seus gires portava multitud de vestits que ficava en els seus nombrosos baüls.

-A on va esta escala?

-Ès l'escala original i va a la planta superior ,on s'ha reunit una valuosa selecció de dissenys del vestuari de la cantant.

-¿Esta és la casa on vivia ella?
- Si, és la casa on vivien els seus pares i on va passar la seua infància.

- El dormitori dels seus pares, el menjador...

- Que cuina tan menuda...no caben els electrodomèstics

-Que dius!! llavors no tenien rentaplats ni microones ni moltes coses!!!"

- Es nota que era una família molt humil.

 "Veurem un vídeo informatiu de la seua vida. Com és tard veurem el de 13 minuts, però es pot triar de major duració.

Va morir a Madrid el 12 de desembre de 1990 per un problema cardíac als 82 anys.

-¿Has vist que no du descobert el coll?

-Si, porta mocadors en el coll.

-Abans hi había una cosa que s'anomenava censura que no deixava que les dones portaren escots ni minifalda.

Viatjava sempre amb un muntó de baüls, els seus i els de la casa amb roba de llit, de taula i semblants perquè tenia el costum de llogar una casa en el lloc on estiguera de gira. Per açò s'usa l'expressió «el baül de la Piquer»."^[

 Ja s'acaba la visita, que pena. Mira, l'encarregat del museu, vaig a fer-li una entrevista per a intentar aconseguir alguna exclusiva.

- Podria contar-me alguna anècdota que no siga molt coneguda de Concha Piquer?

-Has vist eixos baüls, que estan per totes les bandes? Perquè tenia 74, i quan eixia de viatge a Amèrica el seu marit sempre portava dos amb oli d'oliva i dos més plens de potes de pernil.

-que passaria si fera el viatge a Amèrica ara amb eixos baüls?

-que la pararien en la frontera per contrabandista de pernils!!!"

Jack i Ana: Museu d´ALMUDÍ

Jack arribà a Espanya per a dirle a Willy que ell era el hereder del Regne de Roma.

Jack va anar on Willy treballava (en el quarter de Policía).Jack va preguntar per Willy, li van dir que ja es devia de haver anat, Jack va anar a la exida i, estava allí Willy, Jack es va presentar, Willy el va reconèixer perquè en la guerra ells, luitaven junts, Jack li explicà perquè estava así. 

Willy va portar a Jack ,a la seua casa y li va presentar la seua familia, a Jack. 

Van menjar junts y van contar anècdotes de quan estigueren en la guerra.

Després es van prendre un café y van parlar sobre el tema, del perquè Jack havia vingut.

Jack ho va comentar amb la seua familia, i els va dir:

• Jo em anire a fer els paperams y després vindré a per vosaltres y segurament ens anirem a viure allí, ¡viurem de luxe!

Després, Willly em va presentar a jack i em va explicar tot. Jo com sabia que Jack no coneixia la ciutat, vaig decidir amb el permís de Willy portarme a Jack al museu d’Almudí.

La porta era de vidre i gran, l’edifici tenia uns pilars grans. 

També en l’entrada hi havia un cartell, on posava el nom de l’exposició. 

Quan vam entrar hi havien figures rares, com la cara d’una mujer y la de un home,

Un guerrer en un caball

Un caball

Una escultura,

Un cuadre ,

Un caball sense potes ,

Aquesta era l’escultura més gran del museu.

També en l’entrada estava aquest cartell.

Quan jo i Jack vam arribar a casa, Willy ens estava esperant, amb les maletes ja fetes i preparat per a el viatge cap a Roma.

lDesprés, Jack li va dir a Willy:

• Posa’t aquesta roba,es la roba que n’hi ha que portar per a poder entrar.

Es van anar amb una carroza de caballs, amb la que Jack havia vingut.

.